Com cada divendres, vaig anar al cole amb els petits de la casa. Ens ho vam passar molt bé a psico perquè vam estar jugant molta estona i tots estaven molt contents. Haurieu de veure quina il·lusió els hi surt de dins quan començen a jugar amb aquelles caixes reciclades i amb uns simples aros i una cotxoneta... és tant maravellós, perquè aquí et demostren que amb poques coses un pot arribar a fer-ne mil i ser el més feliç del món. M'agrada molt veure'ls disfrutar d'aquella manera perseguint-se amb un somriure d'orella a orella. T'ensenyen molt perquè a la que surgeix un mínim problema, al minut ja l'han solucionat. No li dónen importància a les coses que no en tenen sinó que demostren com s'ha de viure la vida, amb bojeria i amb gràcia, molta gràcia. Per això m'agrada tant anar a veure'ls perquè d'un dia gris fan que surtin els núvols roses.
Després de psico com els últims divendres vem anar a veure la Vella Quaresma, vem llegir la carta i vem mirar el regal. Llavors vem tallar-li la cama per ajudar-la i tots cap a casa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario